Pel fet de trobar-se en la intersecció de dues indústries -el turisme i la comunicació- concomitants en alguns punts però independents al capdavall, els festivals de comunicació turística han de rastrejar permanentment els terrenys de joc sobre els quals estructuren la seva activitat i fer-ne un diagnòstic el més honest possible.
Radiografiar els stakeholders determinants sembla una tasca natural i imperiosa però, a banda de detectar els actors claus de les indústries, convé reflexionar sobre el paper que es vol ocupar en l’ecosistema, a banda d0identificar els avantatges que la nostra plataforma pot aportar al conjunt dels implicats i actuar en conseqüència.
La fortuna o la dissort de la nostra aproximació al mapa dels stakeholders dependrà en bona mesura de la manera com la nostra identitat serà percebuda per la resta dels actors en joc. I, en aquest sentit, cal assumir que si no s’ha fet una reflexió acurada abans de donar el primer pas, difícilment podrem reorientar la nostra trajectòria un cop iniciat el camí.
Fabricar una identitat ex-novo sol ser un tasca abonada al fracàs. No es pot generar una personalitat del no res. Una identitat sorgeix perquè certs elements que circumden una determinada realitat emergeixen de manera conscient, espontània o accidental fins al punt de dotar aquella realitat d’un element intangible però reconeixible, únic i intransferible.
Ens passa a les persones i passa també a les obres que creem, als projectes que duem a terme. En el cas dels projectes col·lectius, amb múltiples paternitats i maternitats implicades -i per tant, diferents actors i interessos en joc-, la configuració de la personalitat del projecte té el risc de complicar-se exponencialment. I cal no oblidar que la identitat es manifesta sempre en els detalls més petits.
La meva experiència al capdavant del Terres Travel Festival – Films & Creativity, que des del 2017 organitzem a les Terres de l’Ebre (Tarragona, Catalunya, Espanya) m’ha dut a reflexionar sobre els engranatges i les relacions entre les indústries que incideixen en events que es mouen volgudament en la intersecció entre el turisme i la comunicació.
El turisme i la comunicació són dues indústries en fase de transformació radical des dels inicis de la segona dècada del segle XXI per la incidència de la quarta revolució industrial, que es caracteritza per la transformació digital causada pels sistemes intel·ligents, interconnectats i capaços de ser autònoms en la presa de decisions.
He establert una fórmula per subratllar determinats conceptes que em semblen cabdals:
BRAND
Background
Cal en primer lloc visualitzar on s’és i cap a on es vol anar. S’ha d’examinar amb realisme i pragmatisme el mercat des d’on s’opera i les potencialitats que aquest ofereix. En el cas d’un festival dedicat a la comunicació turística, és imperativa una anàlisi realista dels grups d’interessos -els stakeholders– que poden tenir una incidència significativa en el futur del projecte. Un DAFO exhaustiu és sens dubte la millor carta de navegació per no fer-se trampes al solitari.
Reciprocities
Cal explorar constantment les reciprocitats que s’implementen amb els partners que se sumen al projecte. Els organitzadors de festivals de comunicació som a la vegada arquitectes i dissenyadors d’interiors. Cal combinar constantment el treball de relacions públiques amb la visió estratègica.
Awareness
S’ha de tenir en tot moment consciència de les tendències que marquen el dia a dia del mercat on operem i fins i tot anticipar-nos al que serà estàndard en el mercat i en les converses professionals del sector. Cal escoltar, escoltar i escoltar abans de poder fixar camins per on transitar.
Navigate
Cal navegar entre les tensions presents en la indústria i intentar ser útils. S’ha de perdre la por als errors. I fins i tot gaudir-ne. El sentit de l’humor és un gran aliat.
Diligence
És una qüestió de sentit comú. S’ha de ser diligent, responsable, comprensiu i agradable amb totes aquelles persones i estructures que s’atansen al festival tractant de participar-hi o d’entrar-hi en contacte com a col·laboradors o com a espònsors.
De punts de trobada a fars
En l’àmbit dels festivals de comunicació turística, la proactivitat és un element essencial per esdevenir plataformes útils per a les indústries que hi interaccionen.
No hi ha altre camí que esforçar-se per generar marques consistents, confiables, honestes i conscients del paper que ocupen en el mercat on es troben. Totes les marques que ens envolten en la nostra vida diària saben que tenir una visió clara és indispensable per aportar confiança als públics amb què interactuen. Per què no hauria de ser així en el cas dels festivals de comunicació turística?