La responsabilitat dels creadors i els productors audiovisuals a l’hora d’orientar la imatgeria del turisme sostenible

La responsabilitat dels creadors i els productors audiovisuals a l’hora d’orientar la imatgeria del turisme sostenible

L’any 2017 ha estat declarat per l’ONU com l’Any del Turisme Sostenible. L’efemèride ha servit perquè arreu del món emergeixin iniciatives que menen a reflexionar sobre un concepte que sens dubte és determinant per al manteniment dels nostres paisatges.

Un dels lemes escollits per comunicar les iniciatives al voltant de l’Any del Turisme Sostenible ha estat “Travel. Enjoy. Respect”. L’eslògan em sembla encertat. L’espot que vehicula la campanya té un eix vertebrador, la voluntat de fomentar el respecte per les cultures i els paisatges del planeta.

El vídeo es composa per una primera part elaborada amb fotografies de paisatges d’arreu del món i retrats de persones de diverses comunitats; en una segona part, diferenciada de la primera perquè el so ambient es fa evident, la imatge en moviment pren el relleu com a material preeminent de l’espot. En aquest cas es tracta de perspectives que il·lustren vehicles endinsant-se en paisatges que conviden a l’aventura: una carretera de terra, una travessia per mar -amb un veler i un globus en quadre- i un vehicle circulant per una carretera asfaltada. L’espot clou amb l’eslògan de la campanya i els logotips de les institucions implicades en la seva difusió.

Al llarg de l’espot, que dura poc més d’un minut, un seguit de missatges sobreimpresos aporten reflexions sobre l’esperit que hauria de guiar la conducta del viatger. Aquestes reflexions podrien resumir-se en curiositat per entendre i respecte per acceptar les particularitats dels llocs i les persones que visitem.

En termes generals, no hi ha dubte que el llenguatge audiovisual té una gran responsabilitat en estimular el nostre desig per conéixer indrets. Alguns estudis certifiquen que la difusió de continguts audiovisuals promocionals a través de les xarxes socials té una gran influència en les eleccions finals dels viatgers.

No cal oblidar que les persones retenen un 10% del que llegeixen, un 20% del que escolten i un 80% del que miren. Una dada per a la curiositat. Es calcula que, l’any 2018, més d’un milió de minuts de vídeo es publicaran a Internet. Això significa que l’ésser humà necessitaria 5 milions d’anys per veure tot el contingut que es publicarà cada mes de l’any.

Justament perquè l’audiovisual és un llenguatge determinant per configurar els imaginaris sobre els indrets, és cabdal que els creadors que duem a terme projectes de comunicació turística fem una reflexió sobre la importància del nostre paper.

Massa vegades, els productors ens forcem a assumir els encàrrecs dels nostres clients aportant innovacions tècniques que tal volta no estan totalment justificades ni pel guió ni per l’esperit de l’indret que hem de comunicar. Rere tot plegat  no només hi ha la recerca de l’impacte de l’ull observant, sinó també la necessitat d’acomplir uns objectius de màrqueting.

La tècnica ha permès obtenir punts de vista sorprenents -les vistes des de drones- i efectes visuals sorprenents -els time lapse- per un cost assequible. Sembla que tot val per convertir la peça que estem elaborant en memorable. Perseguir i traslladar la bellesa d’un indret no és dolent, al contrari; se’ns paga per això justament, però cal no caure en la impostura de vendre una imatge irreal dels indrets ni -molt menys- d’alterar els espiar que anem a retratar.

L’equilibri és difícil, però la meva experiència de més de 15 anys produint i realitzant peces audiovisuals per mostrar paisatges naturals i humans m’ha dut a assumir que només hi ha un camí: documentar-se abastament sobre l’indret i experimentar-lo a consciència per després comunicar-lo amb criteri i sensibilitat.

L’objectiu últim del llenguatge audiovisual és el mateix que el de qualsevol art, emocionar. En l’audiovisual turític, a la recerca de l’emoció s’hi afegeix el desig de fomentar la descoberta. Però més que mai cal connectar amb l’essència dels llocs per comunicar amb criteri.

En el lliurament de trofeus de la primera edició del festival d’audiovisual turístic terres Catalunya, celebrat a Tortosa a començaments de juny de 2017, un dels màxims experts en Turisme Sostenible del món, el professor holandès Swen Waterreus, va exposar la necessitat que cada persona sensibilitzada pel desenvolupament sostenible integri aquest concepte en el seu dia a dia de la mateixa manera que, per exemple, pot arribar a integrar els patrons d’una dieta saludable. “Si els assumeixes amb esforç i tenacitat, al final ja no hi has de pensar perquè formen part de tu”.

Què pot fer un productor audiovisual per contribuir a la sostenibilitat d’un espai que ha de documentar? Se m’acudeixen uns quants exemples, com ara comptar amb professionals de la regió dins de l’equip o contractar el càtering a empreses locals i fins i tot assegurar-se que en la seva elaboració s’usen productes de la zona. Tot plegat, eines per contribuir a la producció de films aliniats amb els criteris del desenvolupament sostenible.